És una de les activitats més primàries, segures i saludables: la locomoció o desplaçament a peu.
Tot i que la marxa evoluciona a partir de la nostra manera natural de caminar, presenta variacions dirigides a obtenir una major eficàcia (mecànica) i eficiència (economia de l’esforç). Per a l'assoliment d'un bon rendiment competitiu, a diferència d'altres proves, és imprescindible una bona tècnica de l'atleta per a no ser desqualificat pels jutges.
S’ha de distingir clarament tècnica i estil. Estil és el conjunt de moviments individuals de l’acció de marxar, i hi ha tants estils com marxadors. Tècnica és l’acció que determina els moviments necessaris de la mecànica del cos per a realitzar la marxa que dictamina el Reglament. Tots els marxadors han d’adoptar una mateixa tècnica (o seran desqualificats). El Reglament de la IAAF (International Association of Athletics Federations) diu:
“La marxa atlètica és una progressió de passos de tal manera que l’atleta es mantingui en contacte amb el terra, a fi que no es produeixi pèrdua de contacte visible (a ull nu)”. I segueix, “la cama que avança ha de romandre recta (és a dir, no flexionada pel genoll) des del moment del primer contacte amb el terra fins que estigui en posició vertical”.
